El sector laboral de la cura es caracteritza per una profunda feminització i una presència molt significativa de dones migrades, així com per l'alta precarietat laboral que pateixen les treballadores. El 30 de març es celebra el Dia Mundial de les Treballadores de la llar i les cures, una jornada de reivindicació dels drets laborals i socials d'aquest col•lectiu. Parlem amb Pedro Moreno, assessor jurídic especialitzat en relacions laborals de l'àmbit del Treball de la Llar, sobre la situació del sector i sobre el servei d'assessorament i acompanyament en la gestió de tràmits que ofereix la Targeta Cuidadora.
Segons l’estudi ‘ Les persones cuidadores al municipi de Barcelona: una aproximació a la seva quantificació’ (IERMB, 2022), en termes absoluts, unes 353.000 persones exerceixen tasques de cura a Barcelona. D’aquestes, unes 31.000 són cuidadores professionals. S’estima que el nombre de treballadores de la llar sense contracte se situaria a l’entorn de les 2.500 persones a la ciutat de Barcelona.
El sector de les cures es caracteritza per una important feminització i una forta precarietat laboral. Quin tipus d’irregularitats existeixen i pateixen les treballadores d’aquest sector?
Tot el referent a les tasques de cura s’està posant al mapa en els darrers temps. Es tracta de quelcom que existeix des de sempre i que ho tenim ben a prop, però que fins no fa gaire resultava invisible. Tots i totes hem de cuidar al llarg de la vida i passem per moments en que hem de ser cuidats. Aquesta és un veritat fonamental, que semblaria innecessari haver-la de repetir si no fos perquè fins no fa gaire se’ns passava per alt.
Dins d’aquesta visibilització de les cures, que és una realitat molt àmplia, trobem la reivindicació de drets i formalització al mercat de relacions laborals regides per la normativa de Treball de la Llar. Aquest és el tema concret que abordem des del nostre servei.
El mercat laboral de Treball de la Llar i Feines de Cura a Domicili és un escenari en el que es produeix la trobada de dues gran precarietats: la precarietat laboral de les treballadores del sector i la precarietat en la provisió de serveis de cura a les famílies. I es duu a terme amb l’aplicació d’una normativa amb importants defectes, poc o gens coneguda per qui l’ha d’obeir, poc ajustada a les realitats diverses que regula i amb unes exigències de gestió que sobrepassen sovint als agents que les han de dur a terme.
Això s’acaba traduint en feines que es duen a terme sense formalitzar contracte i sense alta a la Seguretat Social, sous que estan per sota de les previsions legals, descansos i vacances que no es respecten, finalitzacions de contracte sense pagar la liquidació i indemnització que cal pagar, etc.
El passat mes de setembre es va aprovar el Reial Decret que equipara les condicions de les persones treballadores al servei de la llar a les de la resta de treballadors, una reivindicació històrica. Quina és la teva valoració d’aquesta modificació?
L’any 2022 ha marcat una fita fonamental en la millora de condicions en la regulació de les relacions de Treball de la Llar i Cures a Domicili. Un altre tema és la feina que ens cal fer a totes i tots per aterrar-les a la realitat i fer-les efectives en el dia a dia de les feines que es duen a terme portes endins de les llars familiars.
Vam començar l’any amb una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la que des de les institucions de la Unió Europea deixaven clar que la regulació del sector vigent a Espanya era contrària a l’ordenament jurídic per discriminatòria i calia canviar-la de manera immediata. Aquest canvi de legislació va arribar finalment al mes de setembre amb el Reial Decret 16/2022. La nova normativa incorporava les treballadores del sector a la cotització per atur, a la regulació de la Llei de Riscos Laborals i a l’aplicació de la garantia del FOGASA, a més d’altres modificacions importants com la substitució de la figura del Lliure Desistiment per la d’un Acomiadament per Causes Objectives específic del sector.
Tot plegat suposa un canvi molt rellevant a l’àmbit normatiu del sector, que va en la línia d’equiparar els drets de les treballadores de treball de la llar amb les de la resta d’àmbits laborals.
Aquestes modificacions han vingut reforçades amb els canvis en la normativa d’Estrangeria, introduïdes per la reforma del Reglament que es va produir al juliol passat i que ha anat en la línia de facilitar alguns tràmits.
Aquests canvis normatius, tot i ser molt importants, no transformen per si mateixos la realitat sinó que ens faciliten eines per poder treballar de manera més eficaç en la transformació del sector. Cal abaixar-los i aterrar-los.
Parla’ns del servei d’assessorament que ofereix la Targeta Cuidadora: què ofereix i a quin públic s’adreça?
El servei d’assessorament i acompanyament en la gestió de tràmits de la Targeta Cuidadora s’adreça a famílies contractadores i persones treballadores del sector que volen construir relacions laborals més justes. La normativa col·loca famílies i treballadores com a parts de la relació laboral, els atribueix uns drets i unes obligacions, però molt sovint ni unes ni altres els coneixen, ni saben com exercir-los ni saben com gestionar-ho. El nostre servei, precisament, el que ofereix és això: suport personalitzat per conèixer la normativa i aplicar-la amb la finalitat de professionalitzar el sector i construir relacions més justes.
Quines són les consultes que plantegen més sovint les treballadores de la llar que accedeixen al servei d’assessorament?
Per part de les persones treballadores, les consultes més freqüents són les relatives a verificar que les relacions en que es troben immerses s’ajusten a la legalitat. Volen conèixer els seus drets i fer-los valdre. També és habitual que consultin respecte les finalitzacions de la relació laboral i demanin que els ajudem a fer el càlcul del que els correspon. Un altre tema destacat és tot el referent a la regularització de treballadores en situació administrativa irregular.
I pel que fa a les famílies, què han de tenir en compte alhora de dur a terme una contractació?
La majoria de consultes provinents de famílies contractadores versen sobre aquests mateixos temes però des de la perspectiva de voler fer les coses ben fetes. Hi ha molt gent que vol fer-ho bé, encara que sigui més car i sovint més feixuc… i estem aquí per ajudar-los a fer-ho.
Contractar una persona per treballar a casa vol dir ubicar-se en el rol de contractador. Això implica responsabilitat. No es tracta d’una opció que la família pot decidir si acompleix o no. És una obligació. I no és quelcom impossible d’assumir. Comporta feina, exigeix conèixer les regles del joc i precisament això, assessorar i acompanyar en la gestió, és el que li oferim des del nostre servei. Si la família posa una mica d’esforç en el moment de construir la relació laboral s’estalviarà problemes després.
Les persones usuàries de la Targeta Cuidadora poden accedir al servei ‘’assessorament i acompanyament en la gestió de tràmits trucant a Barcelona Cuida – Espai d’Informació i orientació al telèfon 93 413 21 21.